Apretar el pedal i beure a galet d’un fresc rajolí parabòlic. Una acció que repeteixen a diari les desenes de milers d’assedegats usuaris que s’atansen a una M66 de Canaletas, font pionera nascuda gairebé d’una casualitat, present en espais públics i comunitaris des de fa més de quaranta anys.
EL TECNÍGRAF Fent un petit esforç retrospectiu molts trobaríem el record, llunyà o proper, d’una font d’accionament a pedal, pica quadrada i rajolí d’aigua fresca Canaletas. Possiblement es tracti d’una M66, buc insígnia de la firma barcelonina especialista en el disseny i fabricació de fonts d’aigua refrigerada, molt habitual en els àmbits laboral i lúdic. Sovint davant d’un producte popular i longeu ens preguntem sobre l’origen, el perquè de les seves formes i les peripècies comercials que n’han escrit l’història, tot i que de vegades la realitat no satisfà les nostres ànsies d’èpica i lírica fabril. Però la simple normalitat productiva i una llarga, tranquil·la i satisfactòria presència al mercat sol ser el reflex de la feina ben feta i la innovació, efectuades sense presses i amb pas segur.
Aquest és el cas de la font M66 de Canaletas, el primer prototip de la qual començà a gestar-se el 1964. Llavors en Josep Maria Morera Surroca, instal·lador i reparador de motors elèctrics, decidí adquirir una matriu per estampar una pica en planxa inoxidable i provar sort en el territori llavors gairebé verge de les fonts d’aigua refrigerada per a ús en espais públic. Construïts els primers prototips i comprovat el correcte funcionament, Morera trobà la inspiració per batejar la creació al capdamunt de Les Rambles, i el 28 de maig de 1965 registrava la marca Canaletas per a distingir “fuentes de agua corriente refrigerada”. Començava així la singladura comercial d’una empresa, que va anar creixent constantment i sense daltabaixos. Mantenint gairebé invariable l’aspecte exterior la font va anar optimitzant-se mentre Canaletas creava nous models amb els que formar una complerta gamma. Les xifres de producció van augmentar, el petit taller esdevingué una fàbrica i el negoci familiar una societat.
Després de trenta cinc anys creixent als voltants de l’emplaçament original (uns baixos al carrer Pare Maria Claret),el 2003 la firma es traslladà a una nou i espaiós edifici industrial en un polígon al Prat del Llobregat, on des de llavors les més de 30 fonts que conformen el catàleg es dissenyen, munten i s’expedeixen en direcció als 5 continents.
Amb el consum nacional estancat després d’un parell d’anys de descens de les vendes, les exportacions creixen progressivament i mantenen viable l’empresa. La internacionalització no només ha permès incrementar les vendes: ha fet néixer nous models de font, un producte que a més d’estacional té una tipologia definida en cada contrada. Les fonts de sortidor dominen en els calorosos països mediterranis, mentre les d’aigua calenta per a les infusions ho fan al nord d’Europa.
L’electrònica ha arribat també al ram del beure, amb cèl·lules d’accionament per proximitat i l’aparició, el 2009, del model més sofisticat de la gamma, que serveix aigua freda, calenta, natural i amb gas, que inclou la bombona i la vàlvula dosificadora de gas carbònic.
A Canaletas hi treballen 24 persones. Com en moltes pimes l’organigrama no és fix, i les tasques dins d’una plantilla versàtil es distribueixen segons la càrrega de feina. L’oficina tècnica i el desenvolupament de nous productes ocupa una mitja de 4 treballadors, incloent en Jordi Morera, fill del fundador. Enginyer coneixedor del sector, és director gerent i participa activament en el disseny de les fonts i de l’utillatge per a construir-ne els components, sovint desenvolupat en la mateixa fàbrica. Controlar de principi a final el procés, des del dibuix a l’embalatge no només és una satisfacció per a una empresa de clara vocació industrial: permet satisfer encàrrecs especials i fer dissenys a mida si els clients ho exigeixen.
Un raig d’aigua fresca Tot i que va sortir al mercat el 1965, Canaletas va trigar deu anys a patentar el disseny de la seva font. Al llarg de la seva inusualment dilatada vida ha estat sotmesa a quatre transformacions en profunditat, canvis que tot i mantenir-la productivament viable no n’han variat l’aspecte exterior ni n’han modificat l’accionament. Les primeres fonts tenien un xassís de tub que es soldava manualment i la coberta de planxa de ferro pintada. Poc a poc l’acer inoxidable va anar guanyant terreny, i el 1982 entrava en producció el model anomenat internament tot inox. El darrer redisseny data del 2010, redueix l’estructura interior donant a la carrosseria una funció parcialment portant, adapta els components als sistemes de producció actuals i inclou un comandament per cable del pedal de vida gairebé infinita. Moltes matrius s’han arraconat, substituïdes per una combinació de punxonadores CNC i plegadores. El resultat és un temps de fabricació inferior, major flexibilitat en la producció i menor cost. La M66 actual és la més lleugera, fiable, duradora, i silenciosa de tota la nissaga.
La reconeguda robustesa de la font i la solvència que donen dècades en el mercat són els principals aliats comercials de Canaletas, però altres característiques que passen desapercebudes als usuaris són importants per a instal·lador i encarregats de manteniment. És molt importànt, per a poder beure amb comoditat i sense esquitxar-se, que el raig d’aigua caigui al mig de la característica esquena d’ase de la pica. La vàlvula encarregada d’aquesta tasca és formada per vint components, i permet la regulació del raig de forma fàcil per ajustar-lo a la pressió d’entrada de l’aigua de la xarxa.
Tot i que hi ha qui qüestiona l’estil robust i auster de la M66, és innegable que les línies rotundes de la font prismàtica s’han convertit en familiars, i el costum ha acabat per polir petits defectes de forma. Canaletas no oblida el disseny però prioritza la robustesa i la qualitat que caracteritza els seus productes, una política que els ha donat excel·lents resultats.
https://eltecnigraf.wordpress.com/dissenyat-en-catala-2/canaletas-un-raig-daigua-fresca/ 
